diumenge, 26 de maig del 2013

S´acosta la tempesta




El cel s´ha tenyit
de matís de plata vella.
Les fulles revolten
la solitud de la plaça.
L´aire escabella
lliure
i violent,
les roses del pati de casa.
Un llamp de cua allargada.
Un tro, i ensurt de canalla...
La dona del quart primera
recull, ben atrafegada
amb presses i tot corrent,
la roba de la bugada.

Lola Casas, del llibre " Desde la finestra"

dilluns, 20 de maig del 2013

Els gegants. Joan maragall




Els gegants, els gegants
ara ballen, ara ballen ;
els gegants, els gegants
ara ballen com abans.
Llur alta mirada inmòbil
ullprèn a tota la gent
que se´ls mira i els rodeja
sense fer cap pensament;
se´ls mira perquè són grans
i duen vestits llampants
i ballen a cada moment...
Els gegants, els gegants
són joves eternament.
En llur dansa encarcarada
hi ha riallera majestat ;
flabiol i tamborino
escau bé en el llur posat ;
raigs de ginesta olorosa
no els arriben ni a mig cos ;
l´arruixada tremolosa
de papers de tots colors
cau damunt llurs testes reals ,
que en resten glorioses i irisades.
Però ells passen alts i serens,
balançant-se tot fent via
entre florida alegria...
I els aires ne resten plens.
La  geganta i el gegant
ara ballen, ara ballen,
la geganta i el gegant
ara ballen, i sempre ballaran.